Divorci i aventura

photo_2022-07-19_13-03-15

Ja ho veuràs, li dic, t’has de llegir el llibre de la meva col·lega, la divorciada. Però sempre que dic això he d’especificar, perquè començo a tenir més amigues i col·legues divorciades que en parella, però sap perfectament de qui parlo perquè fa unes setmanes vam fer un sopar a casa, una mena d’aquelarre de senyores que s’han divorciat i posen les seves vides potes enlaire perquè de cop, un dia, quan es lleven, saben que no és això el que esperaven: una mica com aquell poema de Jaime Gil de Biedma, que la vida nos sujeta porque precisamente no es como la esperábamos.
Li dic que se’l llegeixi perquè la Leticia Asenjo comença la seva primera novel·la com estirant del fil d’una conversa que la meva amiga —també divorciada, esclar— i jo hem tingut centenars de vegades: que vam néixer una mica velles, i vam passar la vintena comportant-nos com senyores costumistes —home, llar, gos, família, criatura— i ara, a la trentena, ja n’estem una mica fins als nassos de tot plegat, de la vida que no era como esperábamos però tampoc és que en tinguem gaire idea, de qué esperábamos exactament. A les classes d’anglès em diuen que allò —l’àngel de la llar, que deia la Woolf— se’n diu settel down i els meus classmates fan broma, perquè tenim al voltant de la idea del compromís un munt de bromes sempre, com a societat, i sobretot si els bromistes i els classmates són homes. Diu la teacher que settle down és choose to live a calm life. Calm life. És una manera de dir-ho, sí.
El llibre de la Leticia Asenjo fa petar de riure, que és el que precisament esperem de la vida la meva amiga i jo, i se’n riu de la desventura de ser una senyora jove, una vella moderna, i topar amb tot de senyors que una mica s’han quedat a las noches del mes de junio del poema, i no acaben de desencallar l’adolescència. Era precisament el llibre que ens calia, a la meva amiga divorciada i a mi, un llibre sobre el desig, els vincles, la teràpia i fer el ridícul. Sobre sopar un dia al pati de casa i riure pels descosits, i que els descosits tinguin noms i cognoms.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari