Cada cop que el dret a l’avortament, en qualsevol lloc del món, torna a ser qüestionat o vulnerat, arriben les justificacions per fer-nos mereixedores d’ell. Històries i més històries d’embarassos no desitjats fruits d’una violació. O embarassos de risc que no poden tirar endavant perquè perilla la vida de la dona o la persona que gesta. O embarassos de menors. O matrimonis forçats. Situacions dramàtiques, dignes d’un capítol d’El conte de la serventa. Escenes distòpiques, que no ens podem creure, que ens esgarrifem… que justifiquen que, fins i tot aquells que estan en contra del dret a l’avortament, s’ho repensessin. ¿Què faries, si la teva filla fos violada i es quedés embarassada? ¿Què faries, si la vida de la teva filla perillés amb l’embaràs? Per convèncer l’adversari —tota una xarxa organitzada per no permetre que els drets sexuals i reproductius siguin universals— ens cal dibuixar un escenari apocalíptic.
No ens enganyem: el dret a l’avortament és també per a aquells embarassos no desitjats. T’has quedat embarassada i no volies. Perquè no vols tenir fills encara. Perquè no en voldràs tenir mai. Perquè t’has quedat embarassada amb una parella sexual amb qui no vols tenir fills. Perquè no és el moment. Perquè no arribes a finals de mes. Perquè t’agrada la teva vida sense fills i encara no en vols. Perquè la teva vida no t’agrada gens i no vols portar-hi un fill. Perquè has follat sense condó i t’has quedat embarassada d’una persona de qui ni tan sols recordes el nom. Què ens importa. Perquè no vols estar embarassada.
No ens hem de justificar. El dret a l’avortament no necessita una distopia per ser merescut. És un dret, no ens l’hem de guanyar. No li devem a ningú una situació de precarietat, una violació o que la nostra vida perilli perquè se’ns concedeixi, oh deus de la terra que decidiu sobre els nostres cossos. El dret a l’avortament, el dret al propi cos, el dret a prendre decisions conscients i informades ha de ser universal. Els debats morals, per als moralistes. Un avortament sense cap situació límit no és menys legítim. No us devem res. No volem el vostre permís. I ningú us ha demanat perdó.

Columna a El Periódico
En castellà