La reciprocitat

Marc Puig

Dir que la dona era l’Alteritat
és dir que no existia entre els sexes
una relació de reciprocitat.

SIMONE DE BEAUVOIR

Cada cop que les societats avancen, el patriarcat troba una nova escletxa per limitar, sotmetre i impactar negativament sobre les dones. Davant la incorporació de les dones al mercat laboral, bretxa salarial o impossibilitat de conciliar. Davant el sufragi universal actiu i passiu, sostres de vidre i xarxa informal del poder. Davant l’accés a la formació i la informació, artistes i intel·lectuals que veuen com les seves obres són menystingudes o no són tingudes en compte en el cànon. Davant la categoria femenina a l’esport d’elit, invisibilització i consideració inferior. I així amb milers d’avenços socials i de progrés que podrien situar la dona en el lloc que li correspon: el de la igualtat. En la cursa per equiparar-se als homes, la meta sembla que cada cop és més lluny.
Aquest fet —que la meta cada cop sigui més lluny— molt sovint té a veure amb la construcció de les realitats. Si aquests suposats avenços no es fan tenint en compte la perspectiva de gènere i l’impacte que l’anomenat progrés tindrà sobre la meitat de la població, difícilment podrà ser considerat una passa endavant per a les dones. El món, androcèntric de mena, planteja el progrés d’acord amb les necessitats, les vivències i els patrons dels homes. No de tots, per descomptat. Només obeeix a un cànon —home, heterosexual, blanc, mitjana edat, privilegiat— i per tant només respondrà als criteris que responen a la centralitat. Els nens, els homes pobres, els homes trans, els homes amb diversitat funcional, els migrants, els racialitzats, els gais i, en definitiva, tot allò que no és la centralitat també quedaran sotmesos a aquestes normes. Simone de Beauvoir, però, davant d’aquesta interseccionalitat que també travessa els homes, hi té un matís a fer: tot i que els esclaus eren homes sotmesos respecte als homes que els sotmetien, continuaven sent el seu similar. Un similar sotmès, però un similar. Si trenca amb la seva condició d’esclau, serà el seu similar. La dona, no: mai. Ni esclava ni lliure.
I és d’això, de la reciprocitat, del que vull parlar. Si la construcció de la realitat es fa d’acord amb el patró, amb el cànon, amb la centralitat, i la dona en queda exclosa, sempre farà tard. Hi arribarà tard, al progrés, i quan posi sobre la taula les seves demandes i necessitats particulars, es percebran com una amenaça. Certament ho és. Si la construcció de les societats es fessin incorporant-les, però, no caldria aquesta esmena a la totalitat a què s’hi veuen abocades les dones i el moviment feminista. Sembla una distracció que planteja el patriarcat: mentre ells avancen amb un model d’organització basat en l’individualisme i el capital, el feminisme dedicarà tots els seus esforços per fer-lo compatible amb el sistema de cures i la col·lectivitat. Aquesta constant rectificació del moviment feminista al sistema patriarcal ha estat el funcionament fins a l’actualitat.
El que demanem és no haver d’arribar quan ja tot està construït. Demanem no fer tard a les decisions, no haver de refer allò que ja ha estat decidit i que impacta negativament sobre nosaltres. Demanem reciprocitat. Demanem que se’ns consideri les similars. Demanem la plena igualtat per poder apostar per l’equitat. Demanem no haver-nos de desenvolupar sempre des de l’alteritat. Demanem formar part de la centralitat, el cànon. Demanem formar part del debat, de les decisions i de l’exercici del poder. I jo demanaria que, quan això succeeixi, no utilitzem aquest mateix sistema que ens ha oprimit durant segles contra les nostres companyes vulnerades per aquest mateix sistema ferotge i brutal. Que no les condemnen als marges i l’alteritat. No es tracta de combatre-li l’hegemonia a l’home per ocupar-la nosaltres, sinó de subvertir l’ordre d’aquesta estructura social que jerarquitza per sistema. Si alguna cosa ha de voler el feminisme és enderrocar la divisió de les societats entre oprimits i opressors. Si la nostra lluita ha de culminar en esdevenir opressores, haurem fracassat.

One thought on “La reciprocitat

  1. Retroenllaç: La cadira d’Ursula von der Leyen – Fragmentos de interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s