Jo tampoc

Potser dic una obvietat, però la diré igualment: no sempre he estat feminista. No vaig néixer feminista. A casa meva no vam parlar mai de feminisme. No vaig ser educada en els valors del feminisme. Ningú va vetllar per assenyalar-me la romantització del poder i de l’abús, ningú va fer pedagogia amb mi, ningú va mostrar-me l’absència de noms de dones en els llibres d’història, ningú va procurar que entengués que pel fet de ser una nena, una noia i una dona després tindria més dificultats.
Més aviat al contrari: mitjans de comunicació, escola, cultura i converses de sobretaula reforçaven estereotips, qüestionaven víctimes i posaven en dubte qualsevol pensament crític amb el sistema patriarcal. No va ser espontani, això de començar a entendre de què anava el feminisme. Ni tan sols quan vaig patir violència masclista física i psicològica en vaig ser conscient, que l’arrel d’aquella violència era patriarcal i que el gènere, la dominació i el poder n’eren partíceps.
Ho dic perquè amb els casos que surten avui, amb retrospectiva, o mirant enrere i sabent com reaccionava la massa crítica en casos com el de Nevenka Fernández (gràcies a la minisèrie de Netflix), cal recordar-ho. Al documental hi surten senyores donant suport a l’agressor —un alcalde respectat i admirat— i acusant l’agredida —dona jove a qui li han fet el favor de deixar-la participar de la política—. Que elles no permetrien cap abús, criden. També ho diuen, anys després, des de fiscalia. ¿Per què no va marxar abans? Nevenka diu que per dignitat. El fiscal considera que precisament per dignitat hauria d’haver marxat immediatament. La dignitat, llavors, ja tenia significats diferents. Que Nevenka, sense el suport social que hagués rebut avui, decidís denunciar, és d’una valentia extraordinària.
Vam assumir el discurs del patriarcat. No només el vam assumir: el vam assimilar com a propi. Llavors no ho enteníem. Però ara sí. I les víctimes de llavors, amb veu avui, s’han d’escoltar. No hi ha excuses. El judici social no pot, de nou, posar el focus en les víctimes i qui les acompanya.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s