La nova criatura

Deia la Ginzburg que sempre hi ha moltes formes de viure, i que qualsevol pot fer de si mateixa una nova criatura, potser fins i tot oposada. Ho diu a les seves cròniques i records, recollides a Domingo. Ja fa temps que accepto, saludo i dono la benvinguda a les moltes formes de viure, i encara amb més entusiasme i certa curiositat accepto, saludo i dono la benvinguda a totes les criatures que he anat fent de mi mateixa.
El que no havia sospitat, ben còmoda i tranquil·la, confiada del tot, és en la nova criatura: l’oposada. Reconec que aquesta m’ha ben sorprès, i també reconec que no m’ha costat gens acceptar-la, saludar-la i donar-li la benvinguda a aquesta nova criatura oposada, igual de confiada o potser un xic més i tot, i potser una mica més tranquil·la i d’una tranquil·litat envejable. Me la miro amb estranyesa, aquesta: l’oposada, l’oposada de mi que també sóc jo… si és que té algun sentit això que acabo de dir. Penso que sí.
Aquestes criatures, les noves, les antigues, les que s’assemblaven molt entre elles, l’oposada, la gran desconeguda i les que encara han de venir, sempre s’han arrossegat i amagat entre les línies que escric: bé sigui aquí, que parlo per als altres, o bé als llibres, on hi parlo per a mi o per a ningú. L’interlocutor dels llibres sempre ha estat indefinit en la conversa que representa l’escriptura d’una novel·la: i de cop aquest interlocutor se’t fa present, amb l’objecte.
He descobert que aquesta nova criatura que la Ginzburg deia se m’anticipa amb els llibres que escric. Quan els escric, no hi sóc encara. Hi escric les coses que no m’han passat, però que em passaran: estan a punt, a punt de passar-me. Els temps de l’escriptura, la correcció i l’edició, però, fan que aquesta premonició es desfaci una mica, desapareix l’encanteri: perquè quan el llibre ja pot ser llegit, aquesta criatura anticipada ja forma part del passat. La nova criatura, que va néixer de la intuïció, de cop ha donat pas a la següent. I vet aquí, el misteri i el miracle: jo et saludo, criatura oposada de mi, idèntica a mi.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s