A les meves amigues

Milers de dones al llarg de la història no eren unes histèriques. Havien estat obligades a callar, a obeir, a conformar-se, a acceptar unes normes inacceptables. Obligades a no desitjar una mica més enllà del que estava estipulat, perquè el desig, ja ho sabem, mou i remou. No eren boges i encara menys eren lliures… i s’hi rebel·laven, no es conformaven. Les boges eren desautoritzades, temudes: com en tota guerra, i la guerra contra les dones lliures encara dura arreu del món, es tracta de deshumanitzar tant com sigui possible l’adversari. Les boges, les histèriques, les bruixes. A la foguera, enmig de la plaça, perquè tu, dona inconformista, entenguis quin és el preu de la teva llibertat.
No eren boges, o sí que ho eren però no a la manera com les volien encotillar, i així pels segles dels segles fins avui. Avui ens prefereixen mal follades, intenses, lletges. No hi ha foguera —aquí—, però sí un ofec constant i silenciós. I llavors penso en les meves amigues, que podrien haver estat perfectament dins la foguera enfotent-se de totes les societats que les volguessin calladetes. Penso en les meves amigues i en quants cops han sentit aquell ofec constant i silenciós, i penso també en el meu propi ofec constant i silenciós, i en les vegades que ens han dit sense paraules que érem unes boges o unes histèriques; penso en tots els cops que, nascudes a l’altra banda de l’univers o pels segles dels segles enrere, no ens haguessin permès ser les dones que som avui.
Probablement, aquestes ratlles tenen alguna cosa a veure amb el fet que és desembre, tornem a tancar un any raríssim i s’acosta el Nadal constant i silenciós, rere les llumetes als carrers o la nostàlgia anticipada o la força esperançadora de tornar a començar. La qüestió és que penso en les meves amigues, en totes aquestes bruixotes que s’asseuen al voltant d’una taula o que es demanen cada dia com es troben, o que fan confessions o que escolten i acompanyen des del respecte, i les vull abraçar i els hi vull agrair l’esperança. Sola no hauria pogut: ni amb aquest any, ni amb tots els anteriors.

Columna a El Periódico
En castellà

One thought on “A les meves amigues

  1. Retroenllaç: Les comares – Fragmentos de interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s