Retorn a la llar

Els discursos reaccionaris funcionen perquè han estat creats perquè els entenguem: són superficials, no t’exigeixen res a canvi, són còmodes i no et demanen que modifiquis res sinó que prenguis una actitud ben senzilla: la de la queixa, la d’espolsar-te totes les responsabilitats, la d’assenyalar la teva veïna… la de sentir-te un ésser superior. En moments de crisi és encara més fàcil —davant la insatisfacció, la desesperança, l’angoixa i la desafecció generalitzada—, perquè tenim major disposició per a la simplicitat del relat.
En aquest context, el d’una crisi, sempre acaba vencent la por, la desconfiança, el conservadorisme i la demagògia. No és cap descobriment, sempre hi tornem. I en aquest context, el d’una crisi, també tornen els discursos que amenacen drets conquerits. Els de les dones sempre són a la diana: són els més fàcils de dilapidar, perquè hi ha una societat, un marc mental i una cultura que no els ha acabat de trobar justos del tot. Avui n’hi diuen consens progre, però es tracta de drets humans de col·lectius infrarepresentats a les institucions, maltractats en el mercat laboral, menystingut en l’espai públic i amagats a l’esfera privada. Els col·lectius de sempre, els que hem anomenat vulnerables però no ho són: no ho serien si les normes del mercat no ho volguessin, no n’expulsessin els seus drets.
El sistema ha entès com a concessió cedir drets i espais a les dones, que ràpidament hem decidit envair-los perquè també ens pertanyen. Aquesta concessió és inestable: en funció del context, pot ser retirada. Les dones d’aquest segle, i més concretament les feministes d’aquest segle, fan que aquesta concessió sigui més permanent que en dècades anteriors, però el patriarcat ofereix unes resistències que tampoc no podem obviar. Gràcies a aquesta resistència, els drets han de ser conquerits periòdicament. Ara, acabant l’any 2021, tenim un repte al davant: que de la crisi social, econòmica i sanitària no en sortim tornant a la llar. Aquest és el model social que alguns encara somien, no han deixat de somiar-hi mai.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s