Molt sovint els debats fora de i contra els feminismes obliden el context. És normal: per justificar certes situacions, has de poder obviar les discriminacions i les desigualtats estructurals. Si no, el debat cau pel seu propi pes. El darrer, sobre el futbol femení.
La victòria del FCBarcelona en la UEFA Women’s Champions League ens obliga a plantejar moltes coses que, sense la copa, quedarien ensorrades i aparcades del debat públic. La victòria, com dic, posa sobre la taula algunes qüestions: que professionalitzant el futbol femení podem obtenir millors resultats, que amb l’expectació al voltant del futbol femení podem generar interès, que generant interès al voltant del futbol femení podem trencar estereotips i podem generar referents positius per a moltes nenes i dones arreu del món, que generant referents positius podem canviar les discriminacions que pateixen les futbolistes, que posant fi a les discriminacions de les futbolistes podem professionalitzar el futbol femení, obtenir resultats positius, generar expectació, interès, trencar estereotips i… és una roda que no s’acaba mai i que torna a començar.
No podem tenir aquest debat sense que hi hagi qui diu que la manca d’interès en el futbol femení és el que provoca menys ingressos i, com a conseqüència i viceversa, una bretxa salarial abismal entre jugadores i jugadors. Aquesta regla de tres és tramposa, evidentment, però qualla en l’opinió pública. No podem demanar que el Barça femení jugui al Camp Nou, perquè no l’ompliria, i alhora no l’omplirà perquè no es genera la mateixa expectació, i si no es genera l’expectació és perquè no mou els mateixos diners. Ens volen fer creure que el fet que no moguin els mateixos diners és pel mercat i no pel fet de ser dones. Però, amigues i conegudes, com si el mercat i el patriarcat no compartissin base teòrica i organitzativa.
Per això és important el context. El context és simple: mentre els homes desenvolupaven al voltant del futbol masculí un negoci, les dones no tenien dret a tenir drets. A partir d’aquí, parlem del que vulgueu.

Columna a El Periódico
En castellà