Cultura distòpica

Durant els dies de confinament, i quan ja començàvem a demanar-nos com desconfiaríem la cultura, una de les demandes més unànimes del sector era no tornar a parlar dels aforaments. Els espais culturals no necessiten, ni ara ni abans de la pandèmia, estigmes i prejudicis. De la mateixa manera que no s’ha demonitzat el transport públic i hem mirat de convertir-lo en espai segur, els espais culturals sempre han patit perquè se’ls assenyalava. Cultura en viu, en llocs oberts o tancats, es presentaven com a aglomeracions sense matisos, i la població els llegia com a focus de contagi. Per això també es necessitava una bona campanya de comunicació que acompanyés el desconfinament de la cultura, perquè si amb prou feines s’omplen els aforaments i les empreses culturals sobreviuen enmig de la precarietat assumida, enmig de la incertesa del confinament més estricte encara costa més.
Parlem de turisme, de fronteres, d’avions. Parlem de terrasses i de discoteques. Els bars, la platja. Però quan es tracta de museus, cinemes, teatres o llibreries, de seguida traiem la calculadora i mirem quants hi podem ser i quin és el risc que correrem. Això passa perquè equivocadament encara hi ha qui no considera essencial la cultura, i que per tant no prioritzarà pensar com desconfinar els espectacles i com millora-ne la seguretat. Aquests dies, per si no en tinguéssim prou, i d’aquí plora el títol, veiem com encara és més perversa la situació: algunes companyies del Segrià han de patir la discriminació per viure en una zona que ha hagut d’abaixar l’activitat. A la precarietat sistèmica del sector cultural, a la precarietat extrema del confinament, a la incertesa del desconfinament, al desequilibri de la represa i a la fragilitat de la cultura… ara a més li hem d’afegir aquesta mena de distòpia, on els treballadors i les treballadores de la cultura no podran treballar com a mesura de seguretat. Si d’aquesta crisi n’havíem de sortir millors, em sembla que no estem entenent gaire res. La cultura ens va salvar centenars d’hores de confinament, però ara no podrà salvar-se sola.

Columna a El Periódico
En castellà

One thought on “Cultura distòpica

  1. Retroenllaç: Cultura distòpica — Fragmentos de interior | Mon site officiel / My official website

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s