No mixte

Fa dues setmanes vaig escriure un text que duia per títol Totes les vides, per poder aprofundir una mica en la polèmica que hi ha sobre si les dones trans han de ser subjecte polític o no del feminisme.
Avui parlo dels espais no mixtes, que alguns encara demonitzen, però que s’acaben convertint en espais confortables per a moltes persones. Quan parlem d’un espai no mixte no parlem d’un espai en què els homes hi són vetats sense motius. Parlem d’espais no mixtes per generar confiança entre les persones que hi són, i les persones que hi són han de poder ser moltes i variades, amb un nexe comú: que són víctimes de l’heteropatriarcat.
Tot allò que l’heteropatriarcat discrimina, jutja, invisibilitza i maltracta ha de tenir cabuda en l’espai no mixte: aquesta és la lògica amb que es determina qui hi pot ser i qui no a la zona no mixta de les manifestacions del 8M. I és la lògica que jo utilitzo per identificar què és i què no és subjecte polític del feminisme o, almenys, del que em representa.
Si la teva vida, la teva existència i la teva experiència és menystinguda pel sistema heteropatriarcat, ets subjecte de l’espai no mixte i del feminisme. Això no vol dir que ens haguem d’uniformar. Dintre d’aquest subjecte polític hi ha interseccions que són, per a mi, més importants que el purisme biològic que no entén de vivències. És més senzill: la definició parteix més aviat del que no ets. Si no ets un home privilegiat, cishetero, testosterònic i blanc, probablement el feminisme farà seva la teva lluita. És així com entenc jo la meva pràctica feminista.
El feminisme que em representa està subjecte no tant al gènere com a una mirada transformadora de la societat: la coeducació, la reforma horària, la redistribució de la riquesa, la responsabilitat de cures, l’urbanisme amb perspectiva de gènere, la cultura amb quotes, les mesures correctores de col·lectius minoritzats, la feminització del poder, la recerca especialitzada. Aquest és el camí ample per on transito. És el subjecte polític de tot el que em proposo canviar. Ja ho sé, ja, que tinc feina.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s