Totes les vides

Hi ha qui diu que el subjecte polític del feminisme és només la dona. Hi ha qui parla de les dones com a femelles per deixar clares les diferències entre sexe i gènere. N’han volgut dir feminisme radical i el seu discurs s’imposa en certs espais. Em considero feminista, i això vol dir alguna cosa més que lluitar per les dones i fer-ho sense matisos. Durant segles els homes han decidit per nosaltres, i l’última cosa que espero del moviment en què m’hi sento més representada és que no escolti, no matisi o parli en nom de totes.
Entenc els dubtes sobre sexe i gènere i els rols i les construccions culturals i socials que se’n deriven. Entenc que les dones han estat un grup social menystingut i que s’han de protegir. Puc entendre tot. De fet, treballar l’empatia i l’escolta activa forma part de la feina que faig en considerar-me feminista: precisament perquè no vull parlar en nom de ningú ni invisibilitzar les diversitats que existeixen dintre del moviment.
Amb mi, si el feminisme no té com a subjecte polític també les dones trans, no hi compteu. No crec que incorporar les dones trans al subjecte polític del feminisme sigui restar-li drets a les dones; en canvi, no considerar les dones trans al subjecte polític del feminisme sí que em sembla que li resta drets a les dones trans. Diré més: els homes trans, que van començar a socialitzar-se com a dones, també han de poder formar part d’alguna manera de la lluita feminista. En definitiva, per a mi aquesta revolució busca garantir els drets, les llibertats i la protecció de totes les víctimes del sistema patriarcal: això abasta tantes vides i realitats que no m’atreveixo a acotar-ne el subjecte polític.
Jo, en nom del feminisme, vull canviar el mon. El mon sencer. I això vol dir tallar d’arrel els privilegis, les narratives i les construccions fetes en base a uns quants, vol dir tallar d’arrel les discriminacions tinguin la forma que tinguin, vol dir tallar d’arrel el que ens oprimeix. Si la meva lluita arracona —com el patriarcat— i amaga certes realitats, com pot ser la trans, deixa de representar-me. Si el feminisme ha de ser trànsfob, me’n baixo.

Columna a El Periódico
En castellà

One thought on “Totes les vides

  1. Retroenllaç: No mixte – Fragmentos de interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s