Benedetti defensava l’alegria, i jo, després de veure Ferran Palau a la Nova Jazz Cava de Terrassa, el que faig és defensar-la més enllà. Defenso, en un món estressant i d’últimes hores, la lentitud; defenso, d’entre les presses, el repòs; defenso, enmig de la masculinitat tòxica, la tendresa dels homes; defenso, amagada rere els valents que es colpegen el pit amb el puny, la fragilitat. Utilitzo aquest vers –dic bé, dic vers– de la cançó Univers del seu últim disc per titular aquesta columna, perquè això és el que semblen sobre l’escenari: orenetes a càmera lenta. Aquest món particular de Ferran Palau, que sembla que respira més a poc a poc que la resta de mortals, t’aïlla del soroll exterior.
Fa uns dies parlava del matís que hi ha en les propostes culturals fetes des de la mirada de la dona, i m’adono que els homes posseeixen tant o més marge de maniobra que nosaltres, perquè tenen la possibilitat de crear des d’un lloc que no ha sigut gaire explorat. A l’escenari, quatre homes –davant meu, que venia de les cinc dones sobre l’escenari d’AÜC– es mouen com orenetes a càmera lenta, xiuxiuegen sons, notes i unes veus suaus que conviden a la mínima gravetat, a moure’s per la vida amb més gràcia, lleugers, més simples… que no amb poca profunditat.
Al món ho hem fet, l’hem convertit en un lloc hostil ple de presses i histèries, on les xarxes socials necessiten l’últim segon de l’últim minut, i tot sembla una carrera, esprint rere esprint. La política, la imatge, la cultura, la gastronomia, l’ús del temps, el consum ferotge. Tot ens convida a saltar d’una pantalla a l’altra sense aprofundir-hi massa. I Ferran Palau rema a contracorrent.
De vegades, quan anem lents, el nostre moviment és imperceptible i porta a confusió: no, no ens hem aturat, sí, també passen coses, no, la lentitud no és immobilitat, i sí, s’expliquen moltes coses entre línies quan s’alenteix el temps i tot es fa més atmosfèric. Realment, la cançó Univers és una bona manera d’escenificar un concert de Ferran Palau: i qualsevol preocupació desapareix.

Columna a El Periódico