Col·lectivitat

Fa una setmana vaig veure l’última funció d’AÜC, de Les Impuxibles i Carla Rovira, a Torelló. Com sempre, em van captivar, emocionar, remoure i incomodar durant poc més d’una hora, i vaig sortir del teatre commoguda i amb massa informació i emocions al cap. Segueixo pensant que quan hi ha una mirada de dona al darrere, i aquí n’hi han unes quantes, hi ha certs mecanismes i certes dinàmiques que canvien, que s’allunyen de les que coneixíem fins ara, i que troben uns altres canals per arribar fins a nosaltres, que som a la primera fila aguantant la respiració i contenint les llàgrimes. Potser perquè ens és un espai relativament nou i hem estat dominades per la mirada de l’home arreu. Potser. La qüestió és que totes les vegades que les he vist, surto amb la sensació que exploren noves vies i que gràcies a la seva exploració hi sortim guanyant totes.
Un cop acabada la funció, cadascuna d’elles ens adrecen unes paraules de comiat de gira, i em fan pensar ja al cotxe, tornant a casa, amb aquell soroll mental de quan has vist alguna cosa que t’ha fet pensar de més, que potser ens han venut que les coses les havíem d’aconseguir soles, i que si no ho fèiem soles i de la manera que estava estipulada socialment, no tenia cap mèrit. Penso en la supervivència, en els dolors mal tancats, en les ruptures o les agressions a tots els nivells que haguem patit al llarg de la nostra vida. Ens han ensenyat que hem de ser valentes, i prèviament ens han dit què vol dir valentia, i s’han encarregat que aquesta definició no estigués subjecta a canvis ni matisos. Ens hem hagut d’emmotllar a aquests mots i els seus significats per encaixar. I mica en mica n’anem sortint.
Enlloc diu que ho haguem de fer soles. Vivim en l’era en què la col·lectivitat és subversiva. L’individualisme i la valentia mal entesa ens han portat a un carrer sense sortida. Però, de veritat, enlloc diu que haguem de ser heroïnes, enlloc diu que ho haguem de superar tot ara, ja, i amb els instruments que ens volen donar els altres. No ho diu enlloc, que no us enredin. Enlloc diu que ho hagis de fer sola.

Columna a El Periódico

One thought on “Col·lectivitat

  1. Retroenllaç: Orenetes a càmera lenta – Fragmentos de interior

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s