Vida reciclada

Jenn_flyer copy

Vam anar a casa del tiet Joanca i a fer un tomb per una fira del llibre, i per allà va passar un nen una mica estrany, amb un tiraxines. Era dissabte i jo ja sabia què escriuria pel dilluns: A les vuit. Al poble, el dia que vam anar a veure l’hort del tío Domingo, va aparèixer una nena pelroja que tenia alguna mena de problema. No sé si era autista, tímida… no ho sé. La nena (la nostra, vull dir) se la mirava i em mirava a mi com preguntant-me: què li passa? I jo amb la mirada volia dir-li que fos comprensiva com jo ho era, que la tractés com si fos més petita. Ens va ensenyar les coses que tenia plantades al seu petit hort. Se sabia tots els noms. I jo ja sabia què escriuria pel dilluns: Cabells roigs, trena llarga. Per feina, el Dani va marxar a Alemanya, i jo el vaig acompanyar. Des de la casa on vivíem es veien tot de zepelins, cosa que no havia vist mai pel cel. I jo ja sabia què escriuria pel dilluns: Un matí diferentAllà mateix, a Alemanya, jo anava i venia amb la bicicleta, i un dia, de tornada em van sortir al pas dos nens petits que jugaven a indis o alguna cosa semblant. Cridant, em perseguien corrent, i jo pitava amb el timbre de la bicicleta. En aquell moment ja sabia què escriuria pel dilluns: Els indis tenen mares. La meva amiga Elena em va explicar que la Jara, la seva filla petita, es mirava la lluna. La meva amiga Elena t’explica les coses d’una manera que semblen contes, i jo ja sabia que allò seria per al dilluns: Aigua salada, lluna plena. La meva germana quan era petita va viure una escena molt literària —amb ulls d’ara. La mare li va tirar les seves nines, i quan va tornar a casa, al barri totes les nenes les havien agafat de les escombraries. Ella, que no ho sabia, pensava que aquelles nines eren a casa, i quan va pujar-hi va saber la veritat. Recordant-lo ja sabia què escriuria pel dilluns: Nina vella, nina nova. Fa uns Nadals el meu cosí, a la taula, va explicar què feia a classe. Tot va venir parlant de quines assignatures havia suspés, i la raó que va trobar la seva mare d’aquells suspensos. I d’allò, aquella història de no-res, vaig poder escriure pel dilluns: L’última. I és així sempre: Morir de mort és una història personal de l’Ana María Matute, Dues mares no és més que la necessitat que tinc com a madrastra de crear contes sobre la meva experiència, Nadal no és altra cosa que la cagada de la meva mare quan parla dels Reis i el Pare Noel davant dels nens, Una d’aquelles trucades és una anècdota que la Míriam Cano va explicar de la seva mare, Dida surt d’un dels capítols d’El Foraster, La mort és la mort és una hist`òria de la meva sogra i la seva mare però adaptada a la ficció, del meu veí n’he tret dues històries: La Guenya i Trencar-se el capi l’últim conte és gràcies a la paraula Covada, que desconeixia i que ara conec gràcies a la poeta María Mercromina.

Què vull dir amb tot això? Que escriure un conte a la setmana és molt exigent, i que les històries sempre van de la vida, i com que van de la vida, l’únic que he de fer és estar atenta per poder captar aquelles coses que poden ser un conte. Tot un any al Catorze.cat reciclant vivències, seleccionant allò que val la pena recuperar del dia a dia. Aquí en teniu molts exemples, i més que en trobarem als cursos del juliol. L’únic que s’ha de saber fer és enfocar, i és d’això del que parlarem al curs Vida reciclada.

(Nota: el curs serà en català, però si hi ha algú que vol assistir i escriure en castellà, no hi ha cap problema.)

Un pensamiento en “Vida reciclada

  1. Pingback: blauscomunicacio.com – #vidareciclada, el plaer d’inventar sobre coses viscudes

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s