La mare deia: —Vinga, prepareu-vos, que hem de fer coses al centre! I anar al centre volia dir, no ho sé, fer una excursió, perquè nosaltres som del Clot, que és com una ciutat però no és una ciutat. I si la mare deia prepareu-vos, ja podíem acomiadar-nos de casa per a tot el dia, perquè no tornaríem fins a la nit. Era una de les coses que més m’agradava del Clot i també era una de les coses que menys m’agradava del Clot, perquè perdia tot un dia d’estiu per fer coses al centre, quan les coses que jo volia fer eren allà al barri. Les coses que jo volia fer al barri eren per exemple les coses que feien els meus amics, que no acompanyaven mai les seves mares quan anaven a Barcelona —com si nosaltres no fóssim de Barcelona. Coses com anar per les cases demanant a les àvies si necessitaven ajuda, perquè normalment sempre la necessitaven i després ens donaven unes monedes, i llavors el dia era com si tornés a començar, perquè podíem comprar algunes coses que necessitàvem, que realment necessitàvem, coses urgents, com per exemple un cigarro.