La fragilitat de la llei

L’avortament està despenalitzat a casa nostra. Tenim una llei, però no n’hi ha prou. Malgrat sigui una llei que recull un sentir majoritari, de lluita i conquesta social, no és suficient, perquè aquells que s’hi rebel·len sempre troben una escletxa legal per continuar vulnerant allò que la llei anuncia. La llei, doncs, avança posicions, arrela les demandes i les normalitza: però no tot està guanyat.
L’avortament, a casa nostra, està despenalitzat. ¿Com expliquem, doncs, que el dret a l’objecció de consciència -individual, fonamental però individual- quedi blindat però el dret a l’avortament no? ¿Com expliquem, doncs, que la pràctica de l’avortament -quirúrgic o farmacològic- no respongui sempre a la tria lliure de la dona que vol avortar, i que es proposi una reforma que prioritzi l’economia de l’administració? ¿Com expliquem, doncs, que davant de les clíniques d’avortament hi hagi grups fonamentalistes pressionant i coaccionant les dones que hi van a exercir el seu dret? ¿Com expliquem, doncs, l’estigma social? ¿Com expliquem, doncs, la desinformació? ¿Com expliquem, doncs, els tres dies de reflexió, aquesta infantilització i paternalisme?
Amb la llei, ja s’ha vist, no n’hi ha prou. Perquè la resistència global al fet que els drets de les dones siguin drets blindats i conquerits a la primera fan que no n’hi hagi prou. Mica en mica celebrem la despenalització de l’avortament arreu del món -l’Argentina, San Merino-, i des d’aquest lloc del món, on l’avortament fa anys que està despenalitzat, no puc evitar anticipar el desemparament.
La llei és fràgil perquè la resistència patriarcal -i religiosa, concretament- la fa fràgil. Els drets de les dones no es conquereixen un cop, sinó una vegada i una altra. I com una roda infinita, cada cert temps s’han de tornar a reivindicar i lluitar. És aquesta una revolució lenta, com deia la Roig.
Aquí al costat, a Andorra, la penalització de l’avortament és total. En tots els supòsits. I s’hi castiga la dissidència. Tornem als temps de les bruixes -també a les institucions- i a la xarxa secreta, íntima i perillosa de les dones que travessen fronteres.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s