El mes de març

Cada any el mateix dilema i les mateixes contradiccions: ¿acceptar el soroll, les oportunitats i els altaveus per seguir reivindicant allò que reivindiques la resta de l’any, o negar-te a la sobrerepresentació autocomplaent un cop l’any? Ja no és només el 8M, sinó tot el mes de març.
Tot un mes de programes, debats, tertúlies, activitats, clubs de lectura, actes, concentracions i manifestos que ens deixen tranquils per a la resta de l’any. Ens mostren el nivell de participació de les dones durant tot el mes, superior al dels homes. Ens expliquen per activa i per passiva, als mitjans de comunicació, què ens invisibilitza la resta de l’any. Però, goita, tot un mes per a vosaltres, perquè us expresseu, perquè feu pedagogia, perquè feu una crida a la resta de companyes, perquè pogueu posar sobre la taula tots els debats que teniu als marges.
¿I nosaltres, què fem? Aprofitem els espais, sempre que podem. Se’ns solapen les activitats, els programes, els debats, els clubs de lectura i els manifestos. Som arreu, i comencem a omplir les nostres agendes durant les setmanes anteriors i posteriors. Un mes excepcional, ple de propostes que ens demostren que, vet aquí, les expertes sí que es troben, les còmiques sí que fan gràcia, l’esport femení no és un apart en el telenotícies i els llibres escrits per dones són comprats, regalats i llegits durant uns dies.
És cert, abans el 8M i el mes de març passaven desapercebuts. És cert que la vaga és multitudinària i que tenim una oportunitat, any rere any, de sumar-hi més gent. I alhora aquest tractament ens condemna al fracàs i l’aïllament. De cop, tothom vol parlar de quotes, de lleis, de biaix de gènere. De cop, totes les institucions —ajuntaments, biblioteques, casals, delegacions, instituts i seccions locals— necessiten una xerrada sobre feminisme. I després, silenci.
El 8M s’ha convertit en una casella social que tothom vol tenir marcada en el seu calendari. Per a moltes, el mes de març s’ha convertit en un obstacle i un tràmit. El mes de l’any amb més representació, i el menys representatiu.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s