Interseccionalitat

Joel Codina

Hi ha la sensació que ara les feministes sí que estan exageran. Perquè quan assoleixen drets —que, per cert, els han de lluitar, no els són innats la majoria d’ells—, sembla que mai no queden satisfetes. Fa no res Dones Visuals —associació imprescindible per entendre la desigualtat en el món de l’audiovisual— reclamava dades segregades ja no només per gènere, sinó també per col·lectius discriminats. I m’imagino els senyors que van accedir a fer les enquestes i les estadístiques segregant demanant-se en quin moment van acceptar obrir aquest meló.
Els números que ens ofereixen els estudis ens han volgut fer creure que eren neutrals, que eren universals, que no calia entrar-hi en profunditat. La realitat, però, és més complexa que els números i necessitem aprofundir-hi. Això que ningú dubta que sigui important —fem enquestes per territoris, fem equilibris entre llengües, demanem quotes per partits polítics, defensem la pluralitat arreu i reclamem visibilitat pròpia—, quan es tracta de gènere incomoda.
I ara resulta que les feministes no volen només dades segregades per gènere, sinó per col·lectius. Per què? Doncs perquè si parlem del tant per cert de dones que hi ha en els mitjans d’opinió, gràcies a la tasca d’OnSónLesDones, se’ns escapen alguns detalls: tenim el tant per cent de dones, però les dones no som un bloc uniforme. Hi ha moltes interseccions, i les interseccions gairebé sempre tenen a veure amb privilegis i discriminacions. Així, sabem quantes dones hi ha en els mitjans o en l’audiovisual, però no sabem quantes d’aquestes dones són trans, ni quantes són dones racialitzades, ni quantes tenen diversitat funcional, ni de quines edats, ni quin és el seu origen ni la seva religió. Resulta que sí, que també volem tenir aquesta informació, perquè sinó ens enfadem perquè som molt menys de la meitat de les opinadores, però no ens enfadem prou perquè no hi ha cap dona gitana, o perquè quan hi ha una dona trans en una pel·lícula aprofundim en els estereotips. I resulta que sí, que ho volem saber. Quines pesades, certament.
Per això deia que aquells que van accedir a segregar per gènere ara deuen pensar que mai no en tenim prou. Els volia dir que tenen raó.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s