El consentiment

Tinc la sensació que he estat escollida. És la manera que tens de justificar la teva relació, aquella que està basada en l’abús però que tu consideres del tot legítima, des de la igualtat i el consentiment mutu, des de la maduresa i amb total coneixement dels matisos i les dificultats, aquelles adversitats que enforteixen un amor. Si a més a més aquesta relació troba un impediment, algun entrebanc, un obstacle que pot ser la moral de l’època o part del teu entorn, la sensació d’haver estat l’escollida, de ser l’heroïna de la teva pròpia història, va creixent.
Així ho descriu Vanessa Springora a El consentiment. Diu que se sentia l’escollida, però moltes hi hem passat. Ens hem convençut que en l’amor que sentim hi ha puresa, que no té res a veure amb la violència que ens fan entendre que patim: perquè la violència, si no se’t presenta explícita, no la saps detectar. I si no la detectes, la normalitzes, la paeixes, l’assimiles. La justifiques. Hi convius.
En el cas d’Springora parlem de pedofília disfressada d’alliberament sexual i llibertat individual, però quants cops és en nom de l’amor romàntic. La diferència d’edat entre l’agressor i la víctima —l’enamorat i l’enamorada— condiciona les relacions de poder que afecten la sexualitat, la innocència i la vivència personal. Aquestes relacions de poder basades en la desigualtat i en la distància que hi ha entre l’experiència d’un i de l’altra, són rellevants a l’hora de determinar que aquella relació amorosa, per més que la víctima la reconegui i la desitgi, no parteix del principi d’igualtat. Al llit, en una discussió, en la presa de decisions, en una reconciliació: manipulació o sotmetiment semblen una guia, una lliçó de vida: de mestre a aprenent. Per això ets l’escollida.
D’aquesta confusió també s’alimenten les relacions tòxiques. Creure que aquesta anormalitat et fa una persona interessant mica en mica t’allunya del teu entorn, t’aïlla, et fa perdre perspectiva. La vulnerabilitat li obre la porta a l’agressor, mentre que l’aprenent es creu invencible. Madura, adulta, capaç de sostenir un amor passional que ningú no entén. I si no l’entén ningú… per alguna cosa serà.

Columna a El Periódico
En castellà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s