Llibre llegit. Crec que per a molts de nosaltres és la reconciliació amb un projecte i un partit que ens creiem. I ja era hora que deixéssim de banda complexos i ens atrevíssim a dir el que pensem. El subscric completament.

Avís: en aquestes pàgines no hi ha jugades mestres ni feina d’avui per demà. Mira enrere per prendre nota i sobretot endavant, perquè el futur del país va plantar la llavor l’any 2017, però quedar-nos-hi encantats mirant-nos per davant i per darrere les mateixes escenes no soluciona res.

En destaco quatre punts importants.

Força demogràfica: l’independentisme no és regular en tot el territori, i per tant la seva capacitat d’incidència no es pot comptabilitzar com un tot. MR i OJ parlen d’un país a dues velocitats. Molts han volgut menystenir l’estratègia de ser-ne més. A mi em sembla que qui la menysté ho fa per manca de diagnòstic propi.

Majoria inapel·lable: aquesta majoria sovint s’ha volgut entendre com una postura ingènua. L’objectiu d’aquesta majoria —que ha d’estar validada en un referèndum o bé en totes i cadascuna de les eleccions que se’ns plantegen (municipals, europees, catalanes)— no és tenir el vistiplau de l’Estat espanyol. Es tracta de sumar forces, perquè és només amb una relació de forces superior a l’actual que podrem imposar la nostra sortida que és, en essència, democràtica.

Unilateralitat: parlar-ne tot el dia com si fos una vareta màgica no ens farà més forts ni aconseguirà més ràpida la independència. La unilateralitat sense estratègia a llarg termini ja sabem en què desemboca, i pretenem guanyar un país, no unes eleccions.

Estratègia conjunta: el llibre fa una anàlisi del passat, enumera febleses i fortaleses, i posa a disposició del conjunt del moviment una estratègia i una diagnosi. No demana que tothom la compri a ulls clucs. Demana que s’esmeni, que es debati, i que tothom faci la seva aportació perquè ens interpel·li a tots. Aquesta és la política que em representa, la que estic disposada a fer. I crec que la manca de dones en llocs de decisió durant el 2017 va ser negatiu per al desenvolupament de tot plegat.

A fer feina.