No invoqueu, senyora, la gelosia, perquè res me’n farà ser mai, de gelós. Això ho diu, al llibre anònim Flamenca, Archimbaud de Borbó. La reina li ha dit que, oh, pobre d’ell, patirà gelosia quan arribi el moment. Ai, quina desgràcia, quina mala fe! La reina persegueix que Archimbaud no dormi ni reposi en pau mai més. Li ha ficat al cor un gran dolor, del qual em sembla que no es refarà mai, llevat que Amor s’avingués a guarir-lo. El llibre, escrit en occità al segle XIII, és el punt de partida del disc El mal querer, de Rosalía.
Basat en les formes de l’estimar d’aleshores, la cantaora catalana reflexiona al voltant d’aquesta qüestió que, lluny d’haver millorat respecte a segles anteriors, segueix sent un dels temes més preocupants de la nostra societat. L’amor romàntic del segle XX i XXI certament ha fet que aquest debat sigui encara més complex, perquè el mal querer s’escola arreu. El patiment ha acabat esdevenint la definició exacta de l’amor que tota dona –d’això se n’encarrega el patriarcat– espera de la vida.

Article sencer al Catorze.cat