La partida de naixement, el padró dels últims sis mesos, de sis a vuit documents amb el nou nom que vols posar-te, dos testimonis i, per descomptat, molta paciència. Des que vaig demanar cita al registre per canviar-me el nom –de Jennifer a Jenn– fins que l’he tingut imprès al meu document d’identitat ha passat més d’un any. Podria no haver-me’l canviat.
En els últims anys tothom m’ha dit Jenn i m’ha conegut per aquest nom, els meus llibres i els meus articles estan firmats amb Jenn, i tan sols la meva família i els meus amics de tota la vida em segueixen dient pel meu antic nom. Ara, a més, em podran dir Jenn tots aquells que no em coneixen de res: les hostesses de vol, les infermeres que et fan passar a la consulta del metge, els agents de trànsit, els contractes editorials, les cartes oficials…
Carson McCullers va renunciar al seu primer nom, Lula, i es va quedar amb un de molt més ambigu i masculí, com ella volia. A Frankie Addams hi ha una escena que només podia estar escrita per algú que necessita unificar la seva identitat amb un nom.

Article sencer a El Periódico
I en castellà, Alrededor de tu nombre