Tot se’m fa paraula de seguida

Processed with VSCO with a5 preset

Diu la Maria Cabrera que quan escriu tot se li fa evident. Això no vol dir que mentre no escriu certes coses no hi hagi evidències, però és com si estiguessin amagades, adormides. Ho diu davant d’un públic que potser no l’entén, però jo hi penso fa dies. ¿Què hi ha dins el cap de la Maria Cabrera? La sento parlar i em quedo embadalida. Mira el sostre amb els seus ulls ben blaus, ben oberts, i parla del paisatge i de com s’esborra de tant mirar-lo, i de la fressa del mar, que ja no la sentim de tant sentir-la, i jo hi penso fa dies en la Maria Cabrera, que va néixer amb una maleteta de fusta a la boca, però que això no li impedeix evidenciar coses per a ella i per als altres. Em reservo els seus poemes per al tren però no puc, amb tot plegat, el tren i el paisatge, el tren i els poemes, i una mica de son, i llegeixo La ciutat cansada i La matinada clara, i encara em pregunto com deu ser aquella maleteta seva, i quin paisatge la va cansar de tant mirar-lo, i quin mar va emmudir-se davant seu, i no ho sé, però fa dies que hi penso.

Llegir l’article sencer a Catorze.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s