El sanatori

an-old-courtyard-in-christianshavn-or-interior-of-courtyard-strandgade-30

Vilhelm Hammershøi

Quan la van dur al sanatori, ella estava convençuda que hi anava per voluntat pròpia, i era veritat, però també era veritat que si finalment s’hi negava, l’haurien obligat a entrar-hi perquè no estava en condicions (quines condicions). Això mai no l’hi ha dit ningú, perquè…, quina importància té (que em van tancar, però pocs dies, i va ser per una depressió) o potser sí que en té, perquè sempre li ha semblat que podria haver-se estalviat aquells dies, que molts o pocs, la van tenir allà tancada, amb les seves hores de visita i la seva soledat (i això que jo tenia visites, no com altres malalts, perquè els altres sí que n’estaven, sí, de malalts). Però no era cert: no se’ls hauria pogut estalviar, de cap manera.

Llegir l’avançat a Paper de vidre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s