Boulder i les renúncies

Boulder és una dona solitària. L’amor és una mena de trampa, per a les dones solitàries, perquè de vegades l’amor té aquestes coses, que et fa triar, i que et fa fer renúncies, i que et fa desitjar allò que no desitjaves, i que t’allunya de vegades de la teva pròpia identitat. Però l’autoengany dura el que dura. La segona novel·la d’Eva Baltasar té infinites lectures, perquè per una banda diria que aquesta novel·la pretén assenyalar precisament la trampa mortal que amaga l’amor –i abans he dit que és una trampa per a les dones solitàries, però en realitat ho és per a tothom–, el niu de malestar i d’infelicitat que es pot coure en una caseta familiar plena de quotidianitat; i per l’altra, diria que ens torna a posar contra les cordes del gènere i els referents que tenim.
He dit que Boulder és una dona solitària i és cert, i aquesta característica l’accentuem potser perquè sempre hem vestit les dones de servicials, de generoses, d’empàtiques. De fet, diem solitària, però la protagonista de la novel·la, ara mateix, en ple segle XXI, seria titllada d’egoista, tot i que pren decisions sense pensar en ella mateixa. El que li passa factura és la gestió emocional que se’n deriven.
Boulder es desprèn del gènere, deia, fins al punt que arriba a desfer-se del seu, i parla de les dones en tercera, com desvinculant-se. ¿Per què? Perquè té una relació amb una altra dona, una dona que vol ser mare, i vol una casa, i una certa estabilitat, tot dintre dels marges, i la va arrossegant al seu model de vida, i Boulder s’hi aboca per amor, però esdevé una intrusa. La mare gestant (parella) acaba mostrant una dona-maternal única i, evidentment, les dones que són com la Boulder en queden excloses.
En coneixem moltes dones gestants que viuen la seva maternitat en exclusiva. Les trobem normals. Són dones, i mares, com cal. No en coneixem tantes, de dones no gestants que tenen un vincle amb el seu fill no tan animal, no tan dependent, no tan exclusiu. I les que en coneixem semblen un error en la cadena del que en diuen femení. L’amor i la maternitat no han tingut gaire marge i ens els han venut preestablerts des de fa segles, i la Boulder hi queda atrapada. D’això va la novel·la, dels marges, i d’estovar-los.

Columna a El Periódico
En castellano

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s