avui fa mesos que la meva amiga L. va tornar a Madrid
jo portava el vestit marró i ella s’havia pintat els ulls
plovia al Raval, i abans de pujar al taxi va dir:
t’estimo!
vaig agafar el pitjor camí només per passar per davant
de la que havia sigut casa meva l’últim any
la del carrer on els núvols van més de pressa del normal
on es pot aparcar el cotxe amb certa facilitat
on aquella nit et vaig trobar per sorpresa
i l’M. ens va veure anant en bicicleta
(deia que estàvem sota un fanal i que ens rodejava una llum
i que jo tenia un peu amunt coquetament com a les pel·lícules)
la meva amiga L. prenia decisions que ja havia pres abans
camí de l’aeroport i jo procurava no trepitjar bassals
camí del tramvia
avui en fa mesos d’això i també d’aquell terra
i del mal de coll, la teva tos, els llibres tirats sobre una manta
i un temps que, per primera vegada, no ens lluitava en contra
feia fred
érem tontos
teníem por
una maleta plena
un somriure contagiós
una felicitat senzilla
avui fa mesos d’aquell dia
no ho sé dir com ho diuen els poetes
hoy hace meses que mi amiga L. volvió a Madrid
yo llevaba el vestido marrón y ella se había pintado los
ojos llovía en el Raval, y antes de subir al taxi dijo:
¡te quiero!
cogí el peor camino sólo para pasar por delante
de la que había sido mi casa el último año
la de la calle donde las nubes van más deprisa de lo normal
donde se puede aparcar el coche con cierta facilidad
donde aquella noche te encontré por sorpresa
y M. nos vio yendo en bicicleta
(decía que estábamos bajo una farola y que nos rodeaba una luz
y que yo tenía un pie arriba coquetamente como en las películas)
mi amiga L. tomaba decisiones que ya había tomado antes
camino del aeropuerto y yo procuraba no pisar charcos
camino del tranvía
hoy hace meses de eso y también de aquel suelo
y del dolor de garganta, tu tos, los libros puestos sobre una manta
y un tiempo que, por primera vez, no nos luchaba en contra
hacía frío
éramos tontos
teníamos miedo
una maleta llena
una sonrisa contagiosa
una felicidad sencilla
hoy hace meses de aquel día
no lo sé decir como lo dicen los poetas