Els poetes

Jacques Villon

avui fa mesos que la meva amiga L. va tornar a Madrid

jo portava el vestit marró i ella s’havia pintat els ulls
plovia al Raval, i abans de pujar al taxi va dir:
t’estimo!

vaig agafar el pitjor camí només per passar per davant
de la que havia sigut casa meva l’últim any
la del carrer on els núvols van més de pressa del normal
on es pot aparcar el cotxe amb certa facilitat
on aquella nit et vaig trobar per sorpresa
i l’M. ens va veure anant en bicicleta

(deia que estàvem sota un fanal i que ens rodejava una llum
i que jo tenia un peu amunt coquetament com a les pel·lícules)

la meva amiga L. prenia decisions que ja havia pres abans
camí de l’aeroport i jo procurava no trepitjar bassals
camí del tramvia

avui en fa mesos d’això i també d’aquell terra
i del mal de coll, la teva tos, els llibres tirats sobre una manta
i un temps que, per primera vegada, no ens lluitava en contra

feia fred
érem tontos
teníem por
una maleta plena
un somriure contagiós
una felicitat senzilla

avui fa mesos d’aquell dia

no ho sé dir com ho diuen els poetes

One thought on “Els poetes

  1. hoy hace meses que mi amiga L. volvió a Madrid

    yo llevaba el vestido marrón y ella se había pintado los
    ojos llovía en el Raval, y antes de subir al taxi dijo:
    ¡te quiero!

    cogí el peor camino sólo para pasar por delante
    de la que había sido mi casa el último año
    la de la calle donde las nubes van más deprisa de lo normal
    donde se puede aparcar el coche con cierta facilidad
    donde aquella noche te encontré por sorpresa
    y M. nos vio yendo en bicicleta

    (decía que estábamos bajo una farola y que nos rodeaba una luz
    y que yo tenía un pie arriba coquetamente como en las películas)

    mi amiga L. tomaba decisiones que ya había tomado antes
    camino del aeropuerto y yo procuraba no pisar charcos
    camino del tranvía

    hoy hace meses de eso y también de aquel suelo
    y del dolor de garganta, tu tos, los libros puestos sobre una manta
    y un tiempo que, por primera vez, no nos luchaba en contra

    hacía frío
    éramos tontos
    teníamos miedo
    una maleta llena
    una sonrisa contagiosa
    una felicidad sencilla

    hoy hace meses de aquel día

    no lo sé decir como lo dicen los poetas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s